Segons dades de la segona onada d’enquestes de l’Estudi sobre Hàbits Alimentaris i Estat Nutricional de la Població Espanyola en més de 3.100 persones

GAIREBÉ UN TERÇ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA PATEIX PROBLEMES DE SALUT CRÒNICS, PERÒ NOMÉS EL 12% CANVIA LA SEVA DIETA COM A PART DEL TRACTAMENT

• El director científic de l’Estudi sobre Hàbits Alimentaris i Estat Nutricional de la Població Espanyola (ENPE), una iniciativa engegada per la Fundació EROSKI, el Dr. Javier Aranceta, ha presentat dades preliminars que comencen a perfilar la radiografia de l’estat nutricional de la població espanyola
• El metge es perfila com la principal font d’informació sobre alimentació i nutrició dels espanyols i, entre els mitjans de comunicació, Internet destaca com a font de consulta
• Menys d’un terç de la població atén la informació que s’ofereix en l’etiquetatge dels aliments, més enllà de la data de caducitat

Madrid, 19 de febrer de 2015.- Les XIX Jornades Internacionals de Nutrició Pràctica que se celebren aquests dies a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense a Madrid han acollit avui la presentació dels resultats de la segona onada d’enquestes de l’“Estudi sobre Hàbits Alimentaris i Estat Nutricional de la Població Espanyola”. Una recerca que té per objectiu conèixer i avaluar els hàbits alimentaris i l’estat nutricional de la població espanyola a través d’una mostra representativa de 6.800 persones distribuïdes per cadascuna de les comunitats autònomes. Es tracta de l’estudi més complet fet a Espanya fins ara, una iniciativa engegada per la Fundació EROSKI per mitjà de la seva Escola d’Alimentació en el seu compromís per informar i promoure una alimentació equilibrada i uns hàbits de vida saludables.

El Dr. Javier Aranceta, president del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), professor associat de Nutrició Comunitària a la Universitat de Navarra i vicepresident de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició (AEN), és el director científic de l’Estudi ENPE patrocinat per la Fundació EROSKI. Abans de presentar els resultats de les enquestes en la seva intervenció, Aranceta ha recordat que “som davant l’estudi científic més rigorós i complet després de la crisi econòmica sobre els hàbits d’alimentació i l’estat nutricional que permetrà avaluar els patrons d’alimentació a Espanya i planificar actuacions sostenibles encaminades a millorar els hàbits alimentaris i els estils de vida relacionats al nostre país”.

Estat de salut i nutricional de la població espanyola

El Dr. Aranceta ha presentat les dades després de la segona onada d’enquestes a més de 3.100 persones de totes les comunitats autònomes, fetes entre l’abril i el setembre de 2014. Entre altres qüestions, els resultats revelen que el 29% de les persones entrevistades presenta algun problema de salut crònic, cada vegada més prevalents. La hipertensió arterial, la hipercolesterolèmia i la diabetis són els problemes de salut crònics que, per ordre de més incidència, afecten més espanyols. Així mateix, les enquestes efectuades assenyalen que només un 12% afirma haver incorporat canvis en la seva dieta habitual com a part del tractament o la prevenció dels problemes associats, i que són les dones, sobretot, les que modifiquen la seva dieta. Els principals canvis en el patró dietètic com a conseqüència d’un problema de salut que incorporen els espanyols es relacionen amb la reducció del greix, el sucre i la sal, i en menor manera, la mida de les racions.

Hàbits de consum més estesos

El Dr. Aranceta també ha explicat que en aquesta fase de la recerca les dades revelen que “la majoria dels enquestats fa els tres àpats principals del dia, tot i que els principals experts en Nutrició recomanen la ingesta de cinc àpats”. Segons les enquestes efectuades, el 91% de les persones respecta l’esmorzar, el 99% el dinar i el 97% el sopar. En canvi, el 44% no pren res a mig matí i el 38% no berena.

Els aliments més habituals en l’esmorzar són la llet, el cafè i el pa: més del 50% de la població n’inclou en la dieta. A mig matí, la fruita i l’entrepà són els més usuals. Per berenar, els aliments més freqüents són la fruita, la llet, l’entrepà i el cafè. Quant als hàbits de consum del dinar, entorn del 80% de la població afirma ingerir un primer i un segon plat calent acompanyats d’aigua de beguda; més del 50% també consumeix freqüentment, durant el dinar, fruita, pa i un primer plat fred.

El director científic de l’Estudi ha recordat abans de desgranar més detalls dels resultats de la segona onada d’enquestes que “la durada dels àpats, la companyia i les activitats que es fa mentre es menja també influeixen en els hàbits alimentaris”. Gairebé la meitat dels enquestats ha indicat que dedica menys de 10 minuts a l’esmorzar; el 71%, menys de 30 minuts al dinar; i un terç, menys de 20 minuts al sopar. El 42% de les persones entrevistades esmorza sola, sense companyia, i el 20% ho fa en família. El dinar i el sopar solen fer-se en família, segons assenyalen el 36% i 44% dels enquestats, respectivament.

Entre les activitats habituals de la població espanyola durant els àpats, els resultats d’aquesta fase de l’estudi apunten a l’hàbit de veure la televisió com el més estès; concretament, el 44% ho fa durant l’esmorzar, el 63% durant el dinar i la xifra s’eleva al 67% durant el sopar. També és freqüent conversar a taula durant els àpats: el 40% ho fa en l’esmorzar i una mica més de la meitat en el dinar i el sopar, segons es desprèn de les dades recollides a partir del treball de camp.

Fonts de consulta sobre alimentació i nutrició

El metge es revela com la principal font d’informació sobre alimentació i nutrició per al 36% de la població enquestada. També es recorre a altres professionals de la salut per a fer consultes: un 11% dirigeix els seus dubtes a professionals d’infermeria i un 10%, a dietistes-nutricionistes. L’entorn social també és font de consulta rellevant: més d’un 20% confia en familiars i gairebé l’11%, en amics.

Entre els mitjans de comunicació destaca Internet, una font d’informació habitual per al 15% de les persones entrevistades, i ocasional per al 14,5%. Les revistes divulgatives són referència habitual per a l’11%, però més del 31% les consulta ocasionalment. La televisió també és un punt de referència per a gairebé l’11%.

Entre els temes d’informació sobre alimentació més consultats destaquen els relacionats amb problemes de salut, seguits de qüestions relacionades amb l’alimentació dels nens i les dietes per a aprimar-se.

Pel que fa a l’etiquetatge com a font d’informació sobre alimentació i nutrició, el 76% de la població afirma fixar-se en la data de caducitat. Menys d’un terç de la població diu que es fixa en la resta de dades facilitades en les etiquetes dels aliments, entre les quals  les més consultades són la quantitat que conté l’envàs i la llista d’ingredients. Els interessats en l’aportació nutricional reflectida en l’etiquetatge es redueixen a l’11%.

El Dr. Aranceta ha finalitzat la seva intervenció recordant que “caldrà esperar el final de l’estudi, a la tardor de 2015, per a obtenir resultats segmentats, complets i estadísticament representatius de la societat espanyola; si bé hi ha aspectes que reflecteix l’estudi que ja es van consolidant”.

 

Sobre l’Estudi de la Població Espanyola sobre Hàbits Alimentaris i Estat Nutricional impulsat per la Fundació EROSKI

• Total d’individus de l’estudi: mostra aleatòria de 6.800
• 400 individus de cadascuna de les comunitats autònomes.
• 12 mesos d’estudi durant els quals s’aniran oferint conclusions sobre el canvi d’hàbits alimentaris al llarg de les diverses estacions de l’any.
• 4 grups d’edats: de 3 a 8 anys, de 9 a 18 anys, de 19 a 64 anys i més grans de 65 anys.
• Recollida de dades per entrevista individual repetida en relació amb els hàbits alimentaris, la història dietètica, les malalties patides, el consum de medicaments, la tipificació del grau d’activitat física, temes de seguretat alimentària, etiquetatge i coneixements en matèria d’alimentació i nutrició, entre d’altres.
• L’estudi planteja una fase inicial de coneixement de la situació relacionada amb els hàbits alimentaris, els estils de vida de la població i els seus factors determinants amb l’objectiu d’establir accions futures de promoció de la salut amb criteris objectius i sostenibles basats en l’evidència científica. 

Per a més informació sobre l’Estudi ENPE de la Fundació EROSKI

Nieves Herranz: nieves.herranz-garcia@sprim.com

Laura Sanz: laura.sanz@sprim.com

Tel.: 91 577 90 65

 

Per a més informació sobre EROSKI i Fundació EROSKI

Ziortza Beristain: zberistain@consejerosdelnorte.com

Edurne Izquierdo: eizquierdo@consejerosdelnorte.com

Tel.: 944 158 642